Ferdinando Fuga

Ferdinando Fuga

Biografia
Naixement	11 novembre 1699 Florència (Itàlia)
Mort	7 febrer 1782 (82 anys) Nàpols (Itàlia)
Activitat
Lloc de treball	Nàpols (1750–1780) Roma (1717–1750) Florència (1711–1717)
Ocupació	arquitecte
Professors	Giovan Battista Foggini
Alumnes	Pompeo Schiantarelli
Obra
Obres destacables (1751) Ospedale L'Albergo Reale dei Poveri
Premis (15 setembre 1732)  Suprem Orde de Crist

Ferdinando Fuga (Florència, 1699 - Roma, 1781) va ser un arquitecte italià, situat a nivell estilístic entre el barroc tardà i el classicisme.

Va començar treballant amb Giovanni Battista Foggini, per a traslladar-se a Roma el 1717 on va completar la seva formació. El seu primer treball important va ser a Nàpols, a la capella del Palazzo Cellamare (1726-1727). Després, havent tornat a Roma el 1739, va ser nomenat arquitecte dels palaus pontificis per Climent XII i Benet XIV.

Va concloure el Palau del Quirinal (actual residència del President de la República d'Itàlia) i va treballar igualment a la façana de la Basílica de Santa Maria Major, el Palazzo della Consulta, l'església de Santa Maria dell'Orazione i Morte i el Palazzo Corsini (1736). A partir de 1751, el rei de Nàpols, Carles VII (més tard rei d'Espanya amb el nom de Carles III), li va encarregar diversos treballs per a Nàpols, al costat de Luigi Vanvitelli.

A la Cort napolitana, Fuga es va dedicar a la renovació de la ciutat, on creà importants construccions com l'Albergo Reale dei Poveri, hospici per a albergar 8.000 pobres del Regne de Nàpols (actualment és Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO), així com una multitud de palaus. A Sicília projectà la remodelació de la Catedral de Palerm. No obstant això, la seva tasca més important va ser la reordenació de la trama urbana napolitana.